Ve d’enrere
Coneix la història d’Agrícola Son Burixó: una terra fèrtil que es lliga a diverses generacions i famílies
El passat més llunyà: on comença tot?
És important saber d’on venim. Les arrels d’Agrícola Son Burixó són profundes i extenses i es fan fortes a Sant Joan, un poble de reconeguda tradició agrícola ubicat al centre de Mallorca.
El número 106-107 de la publicació Mallorca Agrícola, amb data del 1943, apunta que «Sant Joan, establert al centre de l’illa, i tot i ser un dels termes municipals més petits de Mallorca, és de gran importància en considerar les seves terres fèrtils, essent el punt de partida dels mètodes moderns de cultius, els resultats de la quals es difongueren per tota Mallorca».
No en va, una figura clau per entendre la modernització agrícola i el paper de Sant Joan dins la història de l’agricultura és Antoni Oliver de «Els Calderers», fill il·lustre del poble. Com explica la publicació anteriorment mencionada, és a aquesta persona a qui «Mallorca deu la pràctica racional, els procediments més moderns, els aparells agrícoles i el cultiu intensiu que permeteren el desenvolupament de les nostres contrades». Va ser el Sr. Oliver qui, després dels seus mútiples viatges per Europa a finals del segle XIX i principis del XX, portà aquests avenços des de la possessió de la qual n’era l’amo, Els Calderers, i d’aquí, arreu de Mallorca.
Tot i el seu paper cabdal en la modernització del camp, Oliver no pogué evitar el desenllaç tràgic que auguraven a les cases de possessió i que va derivar en parcel·lacions i venda de les terres que en formaven part, a final del segle XIX i principis del segle XX.
De la feina en surt el profit
Precisament, d’aquestes parcel·lacions en provenen bona part de les terres que avui dia formen la contrada on ens ubicam.
En el cas de Son Burixó, les cases i els voltants formaven part de la reconeguda possessió de Els Calderers. Eren terres fèrtils i travessades pel torrent d’Horta, que es destinaven al cultiu d’hortalissa per satisfer les necessitats de la possessió. Per això, el seu nom era «S’Hort Vell des Calderers» i comptava amb un pou amb sínia, un safareig (dels més antics de Sant Joan), prop del torrent, un aljub de mitja volta i nombroses canalitzacions que encara es conserven a les actuals cases de Son Burixó.
Per entendre l’origen més recent d’aquestes terres, ens hem de remontar a Cosme Mas i Catalina Barceló, qui a finals del segle XIX s’havien llogat a la possessió d’Els Calderers com a majoral i figueralera, respectivament.
Allà es conegueren, es casaren, i plegats, gràcies a l’esforç i treball a la mateixa possessió, compraren les terres on avui dia s’hi ubica Son Burixó, des de les cases, fins als indrets on créixen els fruits d’Agrícola Son Burixó.
Des de llavors, les cases han romés ocupades ininterrompudament pels nostres repadrins i padrins, qui hi feren cultius de regadiu, de secà, porcs, aviram i vaques, fins als indrets on hi créixen els fruits d’Agrícola Son Burixó.
Informació extreta de «Records familiars per un 12 de maig del 2002», de Josep Roig Bauzà.
De Son Burixó a Palma
Així va ser com les cases de Son Burixó, igual que tantes altres possessions del municipi, esdevingueren un punt important de producció agrícola. Petites explotacions familiars que, començant per a l’autosubsistència, podien produir romanents de les seves collites (tomàtigues, gra, verdures…) o ramaderia (llet, ous, vedells…) per ser venuts al mateix municipi i, ja cap a la segona meitat del segle XX, a mercats de Palma.
Tan és així que cada dia partia cap a Ciutat un vehicle –sa camiona– carregat amb queviures que els pagesos de la Part Forana venien a la capital de l’Illa. També esdevingueren de gran importància els trasportistes, tant de mercaderies com de persones, que permetien als partforaners desplaçar-se als mercats de Palma (Pere Garau, L’Olivar…) per anar a vendre i tornar amb les caixes buides i les butxaques plenes.
Al cap de pocs anys, l’arribada dels tractors, furgonetes i altres màquines modernes facilitaren el pas de la producció per a l’autosubsistència cap a la producció enfocada a la venda a particulars o a majoristes. Un cas ben exemplificador és el Merca Palma, un punt on els majoristes hi trobaven productes de diferents pagesos d’arreu de Mallorca (n’hi va arribar a haver 32 de Sant Joan): Son Burixó, evindentment, inclòs. També el desenvolupament, consolidació i creixement de la Cooperativa Agrícola de Sant Joan, de la qual els nostres predecessors en foren socis fundadors.
Des del 1990 a avui
Si avancem cap a la darrera dècada del segle XX, podrem posar la fita inicial del que avui dia coneixem com Agrícola Son Burixó. És al 1990 quan diferents joves, provinents de famílies pageses però que havien orientat la seva vida laboral cap a professions allunyades del camp, van decidir emprendre a foravila per complementar les seves feines amb un hobby lligat a la terra on tantes generacions passades s’hi havien guanyat les sopes.
La idea era senzilla i atrevida a parts iguals: plantejar una plantació de fruiters. Les males llengües expliquen que la idea va sortir un vespre al Bar Centro, centre neuràlgic de les curolles d’aquells qui habiten a Sant Joan, entre gin tònics i rialles. Però el cert, és que mesos després es va materialitzar en una plantació d’un miler d’arbres enfocada especialment al melicotó.
Lluny de ser un simple hobby, aquesta és l’antiga plantació que després de més de trenta anys segueix produint fruits a foc lent. Al cap davant, tres famílies amigues i sòcies, (Bauçà-Company, Gayà-Dalmau i Roig-Abraham) han mantingut l’expotació de fruiters aquestes tres dècades, fent que la marca Son Burixó hagi esdevingut una de les més reconegudes a l’hora de trobar «melicotons com els d’un temps» a les places, botigues i mercats de Mallorca.
En paral·lel a la fructicultura, les dones de les famílies Bauçà-Company i Roig-Abraham, Catalina Company i Xisca Abraham, es certificaren com a joves agricultores i desenvoluparen el conreu de cereals (especialment pel que fa a ordi), tasca que perdura encara avui, tot i haver-se ampliat també al cultiu de lleguminoses.
Dins aquest aparent camí rectilini els sotracs i les curves inesperades han estat moltes. La més dissortada la pèrdua, el 2012 i molt abans d’hora, de Joan Roig Bauzà, a qui la vida li fou robada mentre practicava ciclisme per mor d’un conductor temerari. Roig era el propietari de les terres on s’hi troba el gran gruix de l’explotació de fruiters i una peça clau en l’apartat cerealístic d’Agrícola Son Burixó. Una pèrdua irrecuperable i que ha marcat i marcarà per sempre la història de Cereals i Fruites Son Burixó.
Present, passat i futur. Una nova etapa
Actualment, s’ha incorporat com a jove agricultor professional el fill de Joan Roig i Xisca Abraham, Joan Roig Abraham.
També s’ha sumat a l’equip d’Agrícola Son Burixó, Jose Suárez Rebassa, de Cas Garriguer, família molt lligada encara avui a dues de les majors possessions de Sant Joan, Es Calderers i Son Gil. Enginyer agroalimentari de formació i apassionat del camp des de ben petit, aporta els coneixements més tècnics del sector agrícola i suma energia, positivisme i joventut a l’explotació.
A més a més, són moltes les persones que fan possible que la història agrícola d’aquesta contrada segueixi avançant i que, poc a poc, es puguin anar ampliant aquestes línies.
